Lo que viene

Antes se irá lo que hay. Aunque pesado y caliente todavía el cadáver, tenga aún presencia, a poco que se preste atención, la miasma anticipa ya los gusanos carnívoros que se abren paso al exterior desde dentro, a dentelladas furiosas.

bbva-openmind-estudios-del-futuro-teorc3adas-y-metodologc3adas

Sigue leyendo

Societats democràtiques, lleis i majories.

Quan pensem què és una democràcia, és fàcil caure en la idea més directa i clara, que és anar a votar. Lògicament, passar per les urnes és (o hauria de ser) un manifest de l’existència d’una societat democràtica, però no és necessàriament així. Potser el més clar és posar algun exemple: és democràtic un referèndum sobre la retirada del sufragi femení? O sobre la discriminació racial? O sobre la retirada de ciutadania d’una part de la població?

AMLO ASAMBLEA
Manifestació contra el frau electoral a Ciutat de Mèxic (Juliol 2012)

En un cas extrem, suposem que aquestes votacions aconsegueixen respectivament el 95% dels vots totals emesos, amb una participació també molt Sigue leyendo

BARCELONA: ENTRE ELS VEÏNS I ELS TURISTES.

Dir que sóc barceloní seria una bestiesa, però podem dir que visc i estic empadronat a la capital catalana des de l’any 2011 després de cinc anys vivint a la capital de la Comunitat Foral de Navarra. Vaig arribar aquí per raons purament laborals i acadèmiques -les quals dues coses són per a mi la mateixa cosa- i podem dir que vaig adaptar-m’hi força ràpid, simplement, perquè la meva ànima és ànima de ciutat gran: nascut a Buenos Aires -tot i no viure-hi mai- i crescut a Santiago de Xile, ja us imaginareu que Pamplona per a mi era, amb molta sort, no res més que un poble amb molt de folklore i no gens de vida.

grandes-colas-para-tomar-bus-turistic-parada-plaza-catalunya-ayer-por-manana-1302036269353
Turistes en cua durant llargs períodes davant el servei especial de bus per fer-ne ús.

Sigue leyendo

NEOMAQUIAVELISMO NORTEAMERICANO. UNA VISIÓN DE LA NATURALEZA DEL PODER Y LAS -¿ÚLTIMAS?- ELECCIONES ESPAÑOLAS

Este artículo trata de la obra de Robert Greene. En especial las “Las 48 leyes del Poder”.

El título quizá pueda confundir a los lectores. Probablemente acudan fácilmente a nuestra memoria los nombres de Theodore Roosevelt, Kissinguer, Huchtington, Kaplan y otros. En la historia de un país como Estados Unidos, dada la magnitud de su poder, numerosos pensadores, políticos y hombres de estado, han sido también definidores de prácticas y teorías al respecto, en un sentido parecido al que ejercieron los británicos hasta inicios del siglo XX.

stab-in-the-back
La dolchtoblegende o mito de la puñalada encumbró a los nazis en 1933

Sigue leyendo