Les particularitats de l’extrema dreta a Àustria.

Després de passar uns espectaculars dies de vacances amb uns amics a Viena, la capital d’Àustria, ara és el moment d’escriure un article i reflexionar una mica.

norbert-hofer-alexander-van-bellen
Norbert Hofer (izq.) y  Alexander Van der Bellen (dcha.)

És ben cert que el fenòmen del vot cap a partits d’extrema dreta forma part d’un context temporal que afecta tota Europa Occidental, però també cada país té les seves particularitats i casuístiques especials. Avui em centro en el cas d’Àustria.

D’entrada es podria pensar que aquest fet té una forta relació amb el fet que el país fou annexionat a l’Alemanya Nazi entre 1938 i 1945 (un període conegut com a Anschluss) i no fou desnazificat a posteriori, com és el cas d’Alemanya. Aquesta afirmació té poca credibilitat ja que s’aprovaren lleis restrictives al respecte després de 1945.

Per una banda l’origen deriva del moviment nacionalista panalemany sorgit del moviment revolcionari antiabsolutista del 1848 dins de l’Imperi austríac que apostava fortament per una annexió amb l’Imperi alemany. Aquest moviment va sobreviure a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), al període d’entreguerres amb el Partit Popular de la Gran Alemanya (Grossdeutsche Volkspartei, GDVP) i la Federació Rural (Landbund) que combinaren el nacionalisme alemany amb l’antisemitisme. Tot i que aquests dos partits mai passaren del 15% dels vots a les eleccions generals, sobretot per la divisió del vot conservador i la gran dominància del nacionalisme austríac catòlic, s’arribà a la consecució de l’annexió amb Alemanya al 1938 de la mà del nazisme.

Des d’ençà el vot a l’extrema dreta ha estat present i amb posicions parlamentàries en totes les eleccions, amb l’exepció dels comicis de 1945 on els membres que havien format part del partit nazi van tenir prohibit el vot. Aquest fet propicià la fundació el 1949 del partit Federació d’Independents (Verband der Unabhängigen, VdU), embrió de l’actual Partit de la Llibertat (FPÖ). Aquest partit fou sorgit d’exmilitants i excombatents provinents del nacionalsocialisme però també de díscols dins el partit majoritari del centredreta Partit Popular Austríac (Österreische Volkspartei, ÖVP). El sostre electoral de la VdU oscil·là entre el 10 i l’11% dels vots, diferenciant-se del Partit Popular advocant per una fòrmula ideològica variada: nacionalisme, un foment de les llibertats individuals i allunyant-se de la democràcia cristiana.

Aquesta mateixa pluralitat ideològica propiciaren el final de la VdU l’any 1956, any en que es formà l’actual Partit de la Llibertat (Freiheitliche Partei Österreichs, FPÖ). Aquest partit sense abandonar els principis ideològics del nacionalisme liberal adoptà un perfil més pragmàtic i moderat durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, fet que li permeté convertir-se en partit frontissa i alternativa als dos grans partits, el democristià Partit Popular i els socialdemòcrates. Durant aquestes dècades –no oblidem el context econòmic de fort creiexement i d’auge dels estats del benestar- fins i tot arribà a donar suport a un govern socialdemòcrata presidit pel jueu Bruno Kreisky (1970-1971) i participà en els governs de Fred Sinowatz i Franz Vranitzky entre 1983 i 1987.

El punt d’inflexió arribà al 1986 quan el sector nacionalista i xenòfob del FPÖ es feu amb el control del partit de la ma de Jörg Haider. A partit d’aquí els posicionaments del partit es radicalitzen, però al mateix temps el percentatge de vot es multiplicà per quatre en una dècada, del 5% de les eleccions de 1983 al 22,5% dels comicis del 1994. Tot i la escissió liberal del 1993 causada per la creixent xenofòbia el suport al partit ultradretà assolí el seu sostre a les eleccions de l’octubre de 1999, quan després del desgast de dotze anys de governs de gran coalició entre populars i socialdemòcrates, el FPÖ fou la segona força més votada –quasi un 27%- i assolí un empat en escons amb els populars.

Després de 4 mesos de converses amb els populars, el febrer del 2000 arribaren a un acord de coalició de govern pel qual cedien però la cancelleria al popular Wolfgang Schüssel, i en canvi Haider quedà fora de l’executiu. L’entrada al govern no li fou gaire favorable, ja que un partit antiestablishment com el FPÖ donà suport a polítiques neoliberals i poc coherents amb el seu programa ideològic, fet que provocaren l’enfonsament electoral el 2002 i la escisió de bona part del partit –de la mà de Jörg Haider- l’any 2005, i la sortida del govern al 2007. Després de la mort d’aquest en un accident de trànsit el 2008, el FPÖ ha recuperat la xifra de votants dels anys noranta, fins al punt de passar a la segona volta a les eleccions presidencials d’aquest 2016.

El futur dirà, tot i que, a diferència d’altres estats europeus, aquí sembla que les tendències de vot cap a l’extrema dreta estan força més consolidades a banda del context econòmic, polític o social europeu o mundial.

AUTOR:

Nil Monsó Ramon. 1993. Graduado en Ciencias Políticas y de la Administración por la UPF. Máster internacional de Políticas y Planificación para las Ciudades, el Ambiente y el Paisaje a caballo en la UAB-IUA de Venezia. Vocal en Deba-t.org. Militante en ERC. Ha sido asistente en campañas electorales. Interesado en la política interna de los estados europeos, desarrollo local y vertebración del territorio.

Anuncios

One thought on “Les particularitats de l’extrema dreta a Àustria.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s