BARCELONA: ENTRE ELS VEÏNS I ELS TURISTES.

Dir que sóc barceloní seria una bestiesa, però podem dir que visc i estic empadronat a la capital catalana des de l’any 2011 després de cinc anys vivint a la capital de la Comunitat Foral de Navarra. Vaig arribar aquí per raons purament laborals i acadèmiques -les quals dues coses són per a mi la mateixa cosa- i podem dir que vaig adaptar-m’hi força ràpid, simplement, perquè la meva ànima és ànima de ciutat gran: nascut a Buenos Aires -tot i no viure-hi mai- i crescut a Santiago de Xile, ja us imaginareu que Pamplona per a mi era, amb molta sort, no res més que un poble amb molt de folklore i no gens de vida.

grandes-colas-para-tomar-bus-turistic-parada-plaza-catalunya-ayer-por-manana-1302036269353
Turistes en cua durant llargs períodes davant el servei especial de bus per fer-ne ús.

No seré barceloní, però tampoc no sóc un turista o algú que hi estigui només de pas. Són cinc anys ja a aquesta ciutat, fent vida de barri, fent vida de ciutat, fent amistats, recorrent els seus carrers i aprenent la seva història… també fent-me partícep de les queixes de qualsevol barceloní: que si el preu de la T-10, que si la xarxa ortogonal d’autobusos, que les Festes de Gràcia van a pitjor cada any, etc. Cara de semi-barceloní suposo que ja en tinc, perquè si al principi era jo qui aturava la gent pel carrer per preguntar on s’ubicava algun lloc, ara sóc jo qui ha de respondre preguntes d’aquesta mena als turistes. Suposo que no cabo ni en la categoria «barcelonins» ni tampoc en la categoria «peregrins».

Aquesta posició vital em col·loca en una situació interessant per comentar les cada cop més freqüents, formes d’expressió de rebuig contra el que alguns anomenen “invasió turística”. Visc, de fet, en un barri -El Poble Sec, amb article determinat, esclar- que està sotmès des de fa uns anys a la pressió exercida pels interessos de “recuperar” el Paral·lel com a zona turística de la ciutat. La seva ubicació propera -però no a dintre- del centre històric, estar vertebrada en torn a una de les artèries més importants de la ciutat, la proximitat a Montjuïc, la permanència d’alguns locals emblemàtics que tenen el seu origen en aquells anys gloriosos del cabaret, etc., són raons òbviament molt atractives perquè la indústria turística vegi amb molt bons ulls aquesta zona com a objectiu prioritari per estendre-hi la seva activitat. Òbviament, també, els col·lectius propis del barri no van trigar gaire temps en organitzar-se contra tot això. De tant en tant l’assemblea anarquista del barri continua reunint-se a la Plaça dels Ocellets per debatre l’estat de la qüestió, les diverses entitats es manifesten en contra del Pla d’Usos aprovat durant l’administració municipal de Xavier Trias, i em consta que als diversos -i limitadíssims- fòrums de participació ciutadana dels que “gaudim” els veïns fan saber les seves queixes i preocupacions als responsables del Districte de Sants-Montjuïc com també de l’Ajuntament.

Aquest debat es desenvolupa -allí on sorgeixi- sempre en torn a dos pols que són irreconciliables perquè mai no es debat la causa de tot això. D’una banda tenim els que defensen que el turisme és bo per a la ciutat i fins i tot per als barris perquè comporta més llocs de treball i, per tant, un enriquiment progressiu de la seva població. De l’altra banda tenim els que defensen que el turisme destrueix el teixit social propi de cada barri, que n’expulsa el petit comerç i que a més pot portar-hi problemes de convivència -sorolls i altres situacions desagradables als pisos turístics i als locals d’oci, etc.-. Els arguments ja els coneixeu de sobra, per la qual cosa no crec que en calguin més explicacions. És evident que tothom vol les dues coses: prosperitat i també que aquesta no comporti un canvi radical de forma de viure… i com que tothom en vol de les dues, al final qui guanya és qui té més poder per fer el que ell defensi… a vegades és la indústria turística i a vegades, les entitats locals.

La causa del problema és la tensió que podem anomenar globalisme-localisme i que, com va explicar el nostre company Paco Cid, també s’amaga, per exemple, rere les properes eleccions estadounidenques, on el globalisme està representat per Hillary Clinton i el localisme (en aquest cas nacionalista), per Donald J. Trump. El individu avui està sotmès sota aquesta tensió, vulgui o no vulgui: d’una banda vol i agraeix tots els avantatges que han portat la globalització, la xarxa, l’obertura de fronteres en diversos graus arreu del món, etc., però d’una altra també s’adona que enyora “treballar” amb distàncies més petites i més “naturals”. Tots hem viscut l’admiració davant la possibilitat de connectar a través de les xarxes socials amb aquell amic que ara viu a l’antípoda, però alhora tots hem sentit l’artificialitat que suposa mantenir en el llarg termini una relació personal -de qualsevol tipus- d’aquesta forma. Som éssers socials i el fet social només necessita un bon canal de comunicació… i sabem intuïtivament que millor que la comunicació en presència no n’hi ha.

Per això ens sentim constantment alienats, especialment en una ciutat de les característiques de Barcelona. Ens agrada que el món ens consideri un lloc important i digne de ser visitat -perquè ho és… i ho puc dir perquè vinc de fora-, però als pocs mesos de viure aquí tots els que venim de fora comencem a cercar la “Barcelona real”: busquem espais on poder començar a comunicar-nos de debò per raons de debò amb persones que són part de debò d’aquesta ciutat perquè la fan dia rere dia a través de la seva feina i relacions personals… que sempre seran a una escala local. Això ho hem viscut tots els que, per alguna raó o una altra, hem acabat vivint en una ciutat que no és la nostra. Només cal que li ho pregunteu a qualsevol que conegueu que estigui en aquesta situació. El turista, en canvi, d’això no en fa res ni li interessa fer-ho… com tampoc no ens interessa a nosaltres quan som nosaltres els turistes enlloc arreu del món. Això explica per què la indústria turística lluita per aconseguir per als turistes una experiència molt controlada, molt normalitzada, on els espais públics visitables i la gastronomia a preu d’or siguin l’únic que diferenciï una destinació de l’altra. El turisme postmodern és globalista per naturalesa i per això necessita despersonalitzar tot allò que toca. Això, per contrast, explica també la resistència agressiva de les entitats locals, les quals a vegades acaben oposant-se a projectes que fins i tot són objectivament positius econòmicament i laboralment per als veïns.

agbar01
La Torre Agbar, una de les icones del “boom” inmobiliàri i del turisme a Barcelona.

(La tensió globalisme-localisme també està al cor de l’independentisme actual, però això és material per a una altra ocasió.)

Si em pregunteu què és el que vull, us responc que m’agradaria que tornés la cultura del viatger. Recordo una frase d’un antic col·lega de la universitat, dirigida a una altra col·lega que es queixava de no poder fer topless a un país on no està gaire ben vist -parlo d’un país occidental-: «No hagas el turista; sé viajera», li va dir. Em va agradar la tria del verb hacer per a turista i, en canvi, ser per a viajera. Het aquí el secret: el viatger no fa mal a ningú, perquè es dedica a complementar la seva existència absorbint i fent seu allò que veu en un lloc que no és el seu. Per això, el viatger ha de tenir una dosi de romanticisme vuitcentista o d’esperit d’explorador victorià. Òbviament aquesta és una visió ben elitista del viatge, que requereix, per exemple, una cerca activa per aprendre la llengua de la destinació, conèixer la seva història i, en resum, interactuar amb els habitants i interessar-se per la seva realitat, etc. Viatjar -contraposat a “fer el turista”- implica una certa dedicació personal, certs esforços i, per tant, temps… tres coses que la societat actual almenys no promou activament. Paradoxalment, avui tenim més recursos que mai al nostre abast per poder preparar “un viatge de viatger”, però no els fem servir.

Una Barcelona per als viatgers seria una Barcelona per a tothom. El viatge és impossible si el lloc d’arribada no respira lliurement amb les seves pròpies formes de viure la vida.

AUTOR:

Eugenio M. Vigo. 1988. Ante todo, timbero y sonero… y poco a poco también rumbero. También soy licenciado en Filología Hispánica por la U. de Navarra y tengo un Máster en Lingüística Teórica y Aplicada por la U. Pompeu Fabra. Actualmente escribo una tesis doctoral sobre sintaxis formal en la U. Pompeu Fabra, pero también mantengo un blog sobre Software Libre (/etc/cron.d – Crónicas de Software Libre). Hasta la heterodoxia siempre. @EugenioMVigo

Anuncios

One thought on “BARCELONA: ENTRE ELS VEÏNS I ELS TURISTES.

  1. Algo a señalar es que las quejas de los habitantes de Barcelona respecto al turismo son calcadas a las de cualquier vecino que viva cerca de espacios e instalaciones dedicadas al ocio. Podríamos preguntar a los vecinos de Gracia o la calle Almogávares y, cambiando turismo por bares de copas y discotecas, sus respuestas y actitudes serían idénticas. El ocio y la vida cotidiana de los vecinos son difíciles de compatibilizar. La extensión del turismo por toda la ciudad implica que toda ella se convierte en un lugar de ocio, para los turistas…. Lo mas sangrante es que los autóctonos pasamos a ser parte de la ” decoración” de la discoteca…. Los que me conocéis sabéis que podría escribir varios tomos acerca de múltiples sitios de Barcelona y periferia que visitar o donde tapear, comer o beber. Antaño, solía compartir generosamente esto con quién fuera, ya no. Simplemente, no quiero que cualquiera lo publique por internet y se llene de majaderos en busca de ” lo auténtico”. Recientemente una turista, amiga de un amigo común, especialmente cargante, se quejó de que no la llevávamos a sitios ” auténticos”. No pude evitar el placer perverso de contestarle: ” Es imposible, si tú vinieras, dejarían de serlo”. Me reservé el derecho de que no pasara de turista a viajera. Y estamos en nuestro perfecto derecho de que sea así. En 1958 llegaron a Benidorm, entonces un bellísimo pueblo, después de una noche de juerga, Ernest Hemingway, Ava Gardner y otros. Estaban de viaje…..

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s