EL TTIP: UNA NOVA ALBA DAURADA PER A LES MULTINACIONALS.

El TTIP o com es coneix en català Acord Transatlàntic del Comerç i la Inversió és un tractat internacional entre els Estats Units i la Unió Europea que lluny de representar una fita en les relacions econòmiques com es defensa comportarà la devaluació dels drets laborals dels treballadors europeus, la devaluació de la normativa comercial europea i l’erosió irreparable de la sobirania nacional dels estats membres de la Unió Europea.

ttip

Al contrari dels estudis presentats per la Comissió Europea en aquest article s’explicarà perquè el TTIP no revertirà en cap creixement significatiu de l’ocupació o del PIB de la zona euro. Per últim l’opacitat en la negociació del Tractat i les conseqüències polítiques, d’aprovar-se, obren inquietants preguntes sobre el caràcter presumptament democràtic de la Unió Europea com veurem a les conclusions.

Eliminar el consum intern és la solució?

Des de l’aprovació del Tractat de Maastricht el 1993 la Unió Europea ha tingut una política econòmica basada en deprimir el consum intern dels estats membres, sobretot si eren perifèrics (com Grècia, Espanya, Portugal, Itàlia o Irlanda), i fomentar via directives de la Comissió l’exportació de béns i serveis com bé explica l’economista grec Yanis Varoufakis.

Aquest model econòmic d’inspiració germànica s’ha basat en fomentar l’exportació a qualsevol preu, o millor dit a sang i foc, i a condició de reduir els salaris nominals i reals de la mà d’obra. Pretenent així disminuir els costos dels béns i augmentar la “productivitat” (la plusvàlua o taxa d’explotació en termes marxistes) (Navarro, 2014).

Però com analitza la xarxa d’Economistes Europeus per a una política econòmica alternativa malgrat que Grècia i Espanya hagin adoptat aquest model i que hagin augmentat les exportacions un 146% i un 43% respectivament això no ha evitat la depressió econòmica amb el subsegüent augment de l’atur i reducció del PIB. [1] De fet ha agreujat el cicle de recessió.

Una estratègia geopolítica imperial

Cal veure el TTIP en perspectiva. És a dir en el marc d’un canvi de l’estratègia econòmica de la Unió Europea. Davant la necessitat de reflotar-se com a un bloc econòmic imperial i sobretot davant del fracàs de la ronda de Doha i del multilateralisme comercial en l’Organització Mundial del Comerç, la UE ha iniciat una política econòmica i comercial de caire bilateral.

Des de 2006, però sobretot des de 2010, la Comissió Europea ha adoptat una política comercial més bilateral. Cercant acords amb diferents països per a fomentar el “lliure” comerç. El 2011 la UE ja va firmar un tractat de lliure comerç amb Corea del Sud. El 2013 van entrar en vigor 5 acords de comerç amb diferents països de centre Amèrica i a l’abril de 2013 van començar les negociacions amb Japó.

Així doncs cal veure el TTIP com a un projecte geopolític amb la voluntat de reflotar les economies capitalistes occidentals front als BRIC.

Què és realment el TTIP?

Respecte al Tractat amb els EEUU les negociacions formals van començar el juliol de 2013. La Comissió Europea va realitzar 130 reunions preparatòries de les quals un 93% (119) van ser amb grans multinacionals com Ford i Nokia mentre que només un 7% van ser amb representants de la societat civil. [2]

L’acord en si cerca reduir els aranzels entre els principals blocs comercials, `harmonitzar` reglaments i normes en els àmbits de l`agricultura, seguretat alimentària, drets de propietat intel·lectual i contractació publica. L’acord també pretén liberalitzar les inversions.

Segons un estudi encarregat per la Comissió, de nom CEPR, el TTIP tan sols comportarà uns ingressos de 120.000 milions d’euros anuals dada que nomes representa l’1% de l’economia de l’eurozona. Però es que a més a més aquest augment només es produiria al cap d’un període de transició de 10 anys [3].

El mateix estudi reconeix que entre 450.000 i un milió de treballadors podrien perdre la seva feina.

Un darrer element del TTIP, especialment polèmic, rau en el mecanisme d’arbitratge d’inversors a estats (ISDS en les seves sigles en angles). Aquest mecanisme d’arbitratge concedeix un conjunt de privilegis als inversors ja que els atorga el mateix estatus jurídic que a governs i el permet dur als governs davant de tribunals privats internacionals.

Així doncs si un govern decideix rescindir un acord amb una empresa aquesta la pot dur a judici exigint no nomes els costos d’inversió sinó també els beneficis previstos a l’hora de dissenyar la inversió.

La Comissió Europea pretén estendre l’àmbit d’influència d’aquest mecanisme al sector financer plantejant també un marc de cooperació legislativa sobre els serveis financers.

TTIP fase superior de la postpolítica

Com documenta el periòdic Diagonal el TTIP pot comportar que les empreses denunciïn als Estats i mitjançant la clàusula ISDS augmentar el cost de tota política econòmica contraria a una gran empresa.

A tall d’exemple tenim el cas d’Equador que va haver de pagar 2.300 milions de dòlars a una companyia petrolera privada, Occidental, el 2012 per posar fi a un contracte que la mateixa companyia havia incomplert. [4]

O al mateix cor d’Europa la multinacional sueca Vatenfall va denunciar el 2012 al govern alemany i li demana 3’7 bilions d’euros per decidir eliminar progressivament l’energia nuclear a Alemanya. [5]

En conclusió el que veiem és que com han assenyalat alguns autors, Zizek i Mouffe, la Unió Europea està travessant una fase caracteritzada per la Postpolítica és a dir la reducció de les opcions polítiques plausibles en el marc de la eurozona a traves d’invisibilitzar el conflicte polític i desqualificant les alternatives no neoliberals per “ideològiques” (Errejón, 2011).

Deia Alexis Tsipras sobre el Tractat Europeu d’Estabilitat que aquest comportaria que els països membres ja no poguessin escollir lliurement la seva política econòmica (Tsipras, 2013). Cal veure doncs el TTIP com una culminació d’aquest procés de reducció de les intervencions econòmiques alternatives en el camp de lo possible.

Ja que en última instància el TTIP en reduir les coordenades de lo possible és un atac greu a la sobirania i a la democràcia dels estats membres.

AUTOR:

Albert Portillo. 1993. Politólogo por la UPF.

Notes

  1. Diversos autors. (2014): Desentrañando la Unión Europea. Seminari taifa. Pàg. 100

  2. Dante, Albano. (2015): TTIP El gran debat silenciat pels mitjans. Cafè amb llet. Pàg. 6-7

  3. Diversos autors. (2014): Desentrañando la Unión Europea. Seminari taifa. Pàg. 101

  4. Martínez, Gladys. (2014): ISDS, cuando el árbitro es juez y parte. Diagonal Periodico. Consultat l’11 de maig de 2015. Disponible a:

https://www.diagonalperiodico.net/global/25091-isds-cuando-arbitro-es-juez-y-parte.html

  1. Diversos autors. (2014):Desentrañando la Unión Europea. Seminari taifa. Pàg. 102

  2. Navarro, Vicenç. (2015): ¿Por qué aparece ahora el acuerdo de libre comercio entre EEUU y la UE?. Consultat el 12 de maig de 2015. Disponible a:

http://www.vnavarro.org/?p=11868&lang=CA

  1. Cancela, Ekaitz. (2015): El TTIP o cómo venderle tu alma al diablo. Diagonal Periodico. Consultat l’11 de maig de 2015. Disponible a:

https://www.diagonalperiodico.net/panorama/25771-ttip-o-como-venderle-tu-alma-al-diablo.html

  1. Yustres, Víctor. Tractat UE EUA neoliberalisme sense control. La Directa. Consultat el 13 de maig de 2015. Disponible a: https://directa.cat/tractat-ue-eua-neoliberalisme-sense-control

  2. Olivet, Cecilia i altres. (2013). Capítulo 2: Controversias relacionadas con tratados de inversión: un gran negocio para la industria del arbitraje. Cuando la industria es negocio. Corporate Europe Observatoy. Consultat el 14 de maig de 2015.

Disponible a:

http://corporateeurope.org/es/2013/03/cap-tulo-2-controversias-relacionadas-con-tratados-de-inversi-n-un-gran-negocio-para-la

  1. Errejón, Iñigo. (2011). Crisis de representación y posibilidades de ruptura. ¿Una latinoamericanización de la política española?. Publicat a Rebelión el 12/11/2011. Consultat el 9 de maig de 2015.

  2. Zizek, Slavoj i Horvat, Srecko. (2014): El sur pide la palabra. Barcelona: Los Libros del lince

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s