DUES TEORIES SOBRE EL COP D’ESTAT A TURQUÍA, UN MATEIX FINAL.

Els turcs han viscut amb el cor glaçat una nit d’anades i vingudes de tancs i avions a Ankara i Istanbul. Tot això sense saber quin seria l’incert final de tot plegat. La seva desgracia és viure en un país en què en qüestió d’hores el futur es podia decantar entre dues alternatives cadascuna pitjor que l’altra. Com diuen els francesos, molts turcs s’han vist en la tessitura d’escollir entre la pesta i el còlera. Més enllà de la tragèdia que això suposa per la vida política del país, gairebé ningú esperava que un intent de cop d’Estat hagués d’arribar a principis de segle XXI bonament pensant que aquesta fase de la història turca s’havia superat.

turquiagolpe1200
l’equip militar dels soldats turcs abandonat al sòl després de rendir-se | EsGlobal.org

Arreu, especialistes de la regió i demés gurus han ocupat els platós de televisió per parlar de tot plegat i de les seves diatribes hem pogut extreure dos possibles explicacions sobre el que ha passat. Per la gran majoria la raó del cop és evident i es remeten a la historia de Turquia carregada de episodis similars durant tot el segle XX. Des de que el president Recep Tayyip Erdogan va prendre el poder per les urnes el 2002, ha portat a terme una política de islamització de les institucions del país. Els militars, fidels a la ideologia del fundador de l’Estat Turc, Mustafa Kemal Atatürk, s’han aixecat en armes com ja havien fet abans per parar els peus a l’islamisme i reconduir l’Estat cap a al nacionalisme laic d’Ataturk. El darrer ha estat el seu últim intent de preservar la seva influència política abans que Erdogan pogués reformar l’exèrcit i enviés a la reserva els generals contraris tant amb l’agenda islamista de l’AKP com amb la concentració de poder en la figura presidencial.

La teoria número dos, menys estesa, encara te estatus de teoria de la conspiració tot i que pren força a les xarxes socials. Les teories de la conspiració son odioses perquè son molt fàcils de construir i molt difícils de contraargumentar, normalment perquè no es basen en la evidencia. Un hi pot creure o no però no es pot entrar en un debat científic basat en la possibilitat de rebatre arguments amb fets provats. És a dir, tot queda en una qüestió de fe. En el cas del fallit cop d’Estat de Turquia, la teoria de la conspiració consistiria en dir que Erdogan a preparat el cop per després fer-lo falla. Així podria erigir-se com a defensor de la democràcia i defenestrar la cúpula militar kamalista contraria als seus plans. Com provar això? De moment no podem.

TURQUÍA ERDOGAN MULTITUD PENA DE MUERTE
Tayyip Erdogan arenga els seus seguidors; demana la pena de mort pels colpistes | RTVE.es

L’explicació número dos queda així en el camp de les suposicions. Els seguidors de Cuarto Milenio la trobaran interessant, la resta segurament necessitarà evidències. En aquesta línea i intentant treure l’obscurantisme la segona teoria podríem donar un apunt. Erdogan ha senyalat com a autor intel·lectual del cop al clergue exiliat a Estats Units Fethullah Gülen. El moviment gülenista compta amb milers de seguidors a Turquia i compateix amb el AKP dintre de l’islamisme. No obstant sembla estrany que la part de l’exèrcit que s’ha revoltat, que ha justificat el cop en base a la defensa a la laïcitat, segueixi les ordres de Gülen quan el clergue, tot i ser crític amb Erdogan, pertany al camp oposat als kamalistes. Per la seva banda Gülen ja ha afirmat que Erdogan és el veritable responsable del cop.

Potser no sabrem què ha passat fins que d’aquí uns quants d’anys algun servei secret, no direm quin, li toqui desclassificar els arxius relacionats amb l’assumpte. Aleshores, quan els platons de televisió siguin buits, els historiadors faran la seva feina. Les explicacions tindran el seu interès. Però el que sembla més important és el fet que el final de la historia és el mateix per ambdues teories. Un poder executiu que surt reforçat i que creixerà sobrepassant els límits institucionals què fins ara tenia; amb legitimitat democràtica, però enfrontat amb mig país; encara menys pudorós a l’hora de censurar intel·lectuals i mitjans de comunicació independents; i amb mà de ferro al Kurdistan.

I si haguessin guanyat el militars? Doncs res de bo. No es pot esperar gaire dels que per defensar la democràcia decideixen actuar en contra de la voluntat de la majoria. Als demòcrates turcs no partidaris de l’AKP només els queda resistir i intentar guanyar les pròximes eleccions.

AUTOR:

Adrià Rivera Escartin. 1993. Graduado en Ciencias Políticas y de la Administración por la UPF. Actualmente, estudiante de máster en Derechos Humanos y Acción Humanitaria en Sciences Po Paris. Ha realizado prácticas en Médicos Sin Fronteras en Barcelona y en la Embajada Española en Líbano. Ha colaborado con Paris Globalist. Interesado en las relaciones internacionales y Derechos Humanos.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s