26J I REFERÈNDUM: GUANYEM EL CANVI?

Reflexions sobre la possibilitat d’un plebiscit legal a Catalunya.

Sempre s’ha dit (amb tota la raó) que la societat catalana és molt complexa. Una societat amb fortes diferències no només polítiques i ideològiques, sinó també culturals i adquisitives, que es tradueixen en comportaments electorals tradicionalment molt variats. N’hi ha prou en veure l’actual estructura del Parlament de Catalunya, o bé la gran diferència entre el vot a les eleccions catalanes i a les darreres generals (el clàssic vot dual, observat en pocs mesos de diferència) per tenir clar a què em refereixo.

xavier-domenech-ada-colau-presentacion-comu-podem-los-cinemes-girona-barcelona-1447706615788
Xavier Domènech presentant “En Comú Podem” a Barcelona. 2015 | ElPeriódico

Tot i entendre-ho com una gran virtut (més perspectives facilita poder entendre qui no pensa com nosaltres), aquesta diversitat també pot arribar a dificultar l’entesa, pel que fa a les majories socials i polítiques àmplies necessàries per poder assolir grans avenços. És per això que podria resultar sorprenent l’ampli suport social a la celebració d’un referèndum vinculant per la independència, situat per la majoria d’enquestes entorn al 75% de la societat catalana, i corroborat l’any 2014 quan gairebé dos terços del Parlament van acordar demanar a Madrid un plebiscit vinculant. Des de llavors res, des del Govern central mai va arribar una resposta en positiu, sinó tot el contrari. A ulls de qualsevol persona externa, és un escenari difícilment eternitzable en un sistema democràtic, entre altres coses perquè la situació pot portar a prendre opcions més decidides, que és el que està passant.

Conscients d’aquest tauler de joc, finalment un actor a nivell espanyol va fer ús d’aquesta carta. Semblava clar doncs que Podemos/En Comú Podem, veient aquesta proporció de suport social (a més d’altres punts forts, com sobretot el tema de la corrupció), ho tenia relativament fàcil per acaparar aquell vot que fins no fa tant prenia el PSC a les eleccions generals a Catalunya. Clarament això és el que va passar al desembre, i així tornarà a ser probablement el 26J.

A més de la defensa del referèndum feta per Podemos, que ha creat tant dubtes i recels en alguns en alguns sectors sobiranistes (és creïble?) com certa il·lusió en alguns altres (algú ens escolta!), els demés partits d’àmbit espanyol també han parlat de Catalunya, populismes per captar vot anticatalanista a banda, ja sigui per fer una proposta ambigua i poc creïble (PSOE) o per mantenir l’status quo (PP+C’s). No ho oblidem, és un tema que es va tractar durant només vuit minuts en l’últim debat a quatre.

Res de nou respecte el desembre pel que fa a posicions, i tampoc cap dubte resolt des de llavors: la única opció perquè es celebri un referèndum legal a Catalunya segueix passant per una majoria d’esquerres al Congrés, i implica que un PSOE sota mínims acabi acceptant una coalició primer i un plebiscit català després. Per tant, per molt que Pedro Sánchez vulgui negar-ho, probablement tornarà a tenir la clau de volta per formar govern.

Per tant, què li costaria al PSOE acceptar un referèndum? Per tal de que hi hagi un govern d’esquerres cal que el PSOE faci vàries concessions importants:

  1. Desmarcar-se completament del seu acord amb C’s, i per descomptat d’una gran coalició que inclogui el PP

  2. Pactar amb Podemos, potser fent Pablo Iglesias president, cosa que pot generar oposició interna, sobretot per part de l’anomenada vella guàrdia

  3. Acceptar la via referèndum, a la que sistemàticament s’han oposat, i renunciar (o posposar) la seva proposta de tall federal

  4. Probablement haver d’incloure partits independentistes al pacte d’investidura, generant encara més oposició

En resum, la única opció per tal de que s’aconsegueixi un referèndum legal a Catalunya passa perquè el PSOE adopti diverses decisions polèmiques a la vegada, les quals podrien tenir un cost electoral enorme. Així doncs, tot i que l’escenari polític és especialment canviant: és possible que el Congrés acabi aprovant celebrar un referèndum pactat? Sí. És probable a dia d’avui? No.

AUTOR:

Valentí Prat Grau. 1993. Graduado en Ciencias Políticas y de la Administración por la UPF. Máster en Diplomacia y Función Pública Internacional en UB-CEI International Affairs. Miembro del Consejo Editorial de Central de Opinión. Ha trabajado en la Fundación Vicente Ferrer, hecho prácticas en la Generalitat de Catalunya y colaborado en el Diari Català. Interesado en Derechos Humanos, independentismo y socialdemocracia. @ValentiPrat

Anuncios

2 thoughts on “26J I REFERÈNDUM: GUANYEM EL CANVI?

  1. Ese soporte del 75, después de 36 años de propaganda y adoctrinamiento, es discutible, en especial si no se plantean consecuencias respecto del “si”. Queréis referendum, atrevéos a plantear un referendum paralelo en el resto del país respecto a qué relación civil quieren con vosotros. Respecto al principio de extirpación territorial, aplicamos el principio de reciprocidad? No hacerlo es pretender irse de putas finas a Las Vegas y pretender que pague el dueño del casino :-)

    Me gusta

  2. Independencia = Avance …. la verdad es que es más bien al contrario, siempre y cuando pensemos que el avance es conseguir algo mejor para el global de la sociedad. Independencia = Avance para unos pocos privilegiados, los caciques de toda la vida.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s