ESTUDI SOBRE COALICIONS: ÀUSTRIA I PAÏSOS BAIXOS

Davant un context d’auge dels partits d’extrema dreta arreu d’Europa és convenient realitzar un estudi reflexiu sobre les causes d’aquest resultat polític. Malgrat que aquestes són diverses, una de les quals és la configuració de coalicions de govern en el passat i com aquestes han erosionat la confiança dels ciutadans envers les institucions públiques. A partir d’aquí he realitzat un estudi històric des del final de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat a Àustria i els Països Baixos, actualment dos estats molt sacsejats per la presència destacable de partits d’índole ultradretana.

Primer de tot diferenciarem que Àustria és una república parlamentària i els Països Baixos tot i ésser una monarquia, també es regeix pel sistema parlamentarista.

Els dos països formen part d’una cultura de coalicions, és a dir en la majoria de governs formats des de l’any 1945 s’ha recorregut a la coalició entre dos partits o més per tal d’establir majories estables que donessin suport al govern.

En el cas els Països Baixos, trobem un parlament força fragmentat, on des del 1945 s’han format 29 gabinets, dels quals la totalitat han estat de coalició i d’aquests, 20 han estat formats per més de dos partits. Els partits dominants en les coalicions han estat els socialdemòcrates del PvdA, els liberal-conservadors del VVD, els democristians (abans de 1981 dividits entre protestants: CHU i ARP, i catòlics: KVP, i des d’ençà unificat sota les sigles de CDA), també cal destacar però l’entrada d’alguns partits petits en les coalicions com seria el cas de DS70 (Socialistes democràtics 70) en el gabinet de Barend Biesheuvel I (1971-1972), el PPR (Partit Polític dels Radicals) en el govern de Joop Den Uyl (1973-1977), el LPF (Llista Pim Fortuyn) en el primer govern de Jan-Peter Balkenende (2002-2003), la CU (Unió Cristiana) en el quart govern de Balkenende (2007-2010) i el cas peculiar del partit socioliberal Demòcrates 66 (D66) que ha fet de partit frontissa entre governs de centreesquerra i centredreta des del 1973.

Pel que fa al tipus de coalicions segons la majoria parlamentària trobem una relativa variabilitat. S’han donat amb una freqüència important els gabinets amb surplus members, és a dir, coalicions que han incorporat més partits que els necessaris per complir amb la majoria absoluta del parlament. Aquests governs, però, s’han format en asimetria temporal, ja que dels 10 gabinets que han tingut aquesta característica, 7 es van formar entre 1945 i 1971 i només 3 s’han format a posteriori, aquest fet correspon de forma molt probable al context econòmic de creixement i de estats de benestar forts en el període de postguerra mundial, els quals incorporaven al partit socialdemòcrata i també als democristians. Entre els formats després d’aquest període, els tres incorporaven membres socialdemòcrates, essent els gabinets Den Uyl (1973-1977), Van Agt II (1981-1982) i Kok II (1998-2002).

D’altra banda els governs minoritaris han estat en moments molt concrets i de curta durada. Des de 1945 se n’han donat cinc: el govern de Jelle Zijlstra entre el novembre de 1966 i abril de 1967 format entre els partits democristians ARP i KVP, el govern de Barend Biesheuvel II entre agost de 1972 i maig de 1973 format pels partit de centredreta ARP, KVP, VVD i CHU, el tercer govern de Dries Van Agt (maig-novembre 1982) format per CDA i D66, el tercer govern de Jan-Peter Balkenende entre juliol de 2006 i febrer de 2007 entre CDA i VVD i els últims mesos del quart gabinet de Balkenende entre febrer i octubre de 2010 entre la CDA i CU. Cal dir que tots aquests governs es van formar després que un dels partits de la coalició precedent deixava el govern i els partits restants es mantenien fins a la pèrdua de la confiança parlamentària i convocatòria d’eleccions generals, normalment anticipades. Cal destacar excepcionalment un únic cas d’un govern minoritari tolerat per un partit que no formava part del govern, i aquest és el cas recent del primer govern de Mark Rutte (octubre 2010 – novembre 2012) format pels liberal-conservadors del VVD i pels democristians del CDA amb el suport extern del xenòfob PVV de Geert Wilders.

Pel que fa al nombre de carteres durant els anys s’ha mantingut estable entre 11 i 16 membres i el repartiment de carteres s’ha fet proporcionalment amb la representació parlamentària en cada moment.

El cas austríac és diferent, ja que el parlament històricament no ha estat tant fraccionat i polaritzat com el neerlandès, tot i que l’ascens del partit ultradretà FPÖ als anys 90 sota el lideratge de Jörg Haider canvià la situació política i generà inestabilitat entre les aliances tradicionals.

Des del reestabliment de la República d’Àustria l’any 1945 i després del domini nacionalsocialista s’han format 28 executius. En la totalitat d’aquests, almenys un dels dos partits tradicionals sempre ha restat en el govern, ja sigui el democristià i conservador Partit Popular (ÖVP) o els socialdemòcrates (SPÖ). De tots els governs formats, 19 han estat íntegrament formats pels dos prinicipals partits, l’ÖVP i l’SPÖ, és a dir en format de gran coalició. Això ha estat així en els períodes de 1945 a 1966, de 1987 a 2000 i des del 2007 fins a l’actualitat. També han format part dels governs alguns altres partits en moments més concrets, com és el cas dels comunistes (KPÖ) entre 1945 i 1947 en els gabinets de Karl Renner i Leopold Figl I i en els últims anys el FPÖ (partit liberal i nacionalista d’un principi que evolucionà cap a l’extrema dreta) que formà coalició amb el SPÖ entre 1983 i 1987 i més tard amb l’ÖVP entre 2000 i 2007.

La majoria dels governs han estat de coalició, però hi han hagut períodes en que un partit ha obtingut majoria absoluta i els executius han estat format per membres d’un sol partit, és el cas del segon govern de Josef Klaus (ÖVP) entre abril de 1966 i març de 1970 i dels segon, tercer i quart govern del socialdemòcrata Bruno Kreisky, que representa el periode de novembre de 1971 a l’abril de 1983. Trobem un cas de surplus coalition molt concret, en el primer govern de Leopold Figl, entre desembre de 1945 i octubre de 1949, en el qual els conservadors de l’ÖVP amb majoria absoluta al parlament formaren coalició al govern amb els socialdemòcrates i també amb els comunistes, tot i que aquests darrers abandonaren l’executiu al novembre de 1947. Cal contextualitzar però aquest moment, ja que el país acabava de sortir de la guerra i es trobava ocupat per tropes internacional, era un moment de buscar polítiques de recuperació i creixement i no de polarització ideològica.

També trobem un cas només de govern minoritari, és el cas del primer govern del Canceller socialdemòcrata Bruno Kreisky entre abril de 1970 i octubre de 1971, format íntegrament per un partit però amb suport parlamentari del FPÖ, fins que aquests retiraren el suport al govern i es conovocaren eleccions anticipades que donaren la majoria als sociademòcrates.

A diferència dels Països Baixos, a Àustria la presència de carteres en el govern per part de ministres sense afiliació política és comuna, en 11 dels 28 governs hi ha algut almenys un independent.

Pel que fa al nombre de carteres han oscil·lat entre 11 i 17 membres. Dins del govern el repartiment de carteres s’ha tendit a fer de forma proporcional a la representació parlamentària, tot i que en els últims anys, des de que al gener de 2007 es tornà a la gran coalició SPÖ-ÖVP s’ha tendit a igualar el número de carteres entre els dos socis del govern, a pesar de no tenir els mateixos diputats al parlament federal.

AUTOR:

Nil Monsó Ramon. 1993. Graduado en Ciencias Políticas y de la Administración por la UPF. Máster internacional de Políticas y Planificación para las Ciudades, el Ambiente y el Paisaje a caballo en la UAB-IUA de Venezia. Vocal en Deba-t.org. Militante en ERC. Ha sido asistente en campañas electorales. Interesado en la política interna de los estados europeos, desarrollo local y vertebración del territorio.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s