EL DRAMA HUMÀ DE LES QUOTES DE REFUGIATS

Falsedats, incompliments i discriminació numèrica.

emigrantes-hungria
Immigrants travessant filferro espinós. 2015. Imatge original a ejecentral.com.mx.

Quan a principis de setembre de 2015 la Comissió Europea va proposar ubicar fins a 160.000 refugiats en dos anys repartits en diferents països de la Unió, la major part d’ells sirians, Espanya va acceptar ràpidament la seva quota corresponent, fixada en prop de 15.000. Des de llavors, només n’han arribat 38, el 0,0025%, i s’espera que a juliol n’hagin arribat poc més de 150, el 0,01%. Sens dubte, unes xifres més que modestes.

De fet, aquest no és en cap cas un fenomen únicament espanyol, sinó europeu: de setembre de 2015 a març de 2016, només 937 refugiats han estat traslladats des de Grècia i Itàlia a altres països europeus. Convé recordar que el nombre de persones que han fugit de la guerra a Síria s’estima en cinc milions, i és que parlem d’un èxode tan massiu que només durant el 2015 856.000 persones han creuat el mar per arribar a les costes gregues, segons ha pogut calcular l’ACNUR.

Comparar l’enorme desafiament que una resposta adequada hauria de suposar amb les més que baixes dades existents porten a pensar gairebé inevitablement que estem vivint un moment de ridícul històric a escala europea. Un ridícul sovint sostingut per una retòrica basada en dos grans arguments: la falta de capacitat i la por.

D’una banda, la suposada falta de capacitat per acceptar més refugiats (a destacar, entre d’altres, diverses declaracions de Manuel Valls o David Cameron), lligada en algunes ocasions per part del Govern espanyol a l’altíssim percentatge d’atur, no es sosté simplement observant les dades oficials, i és que l’Estat rep de mitjana prop de 300.000 immigrants cada any, perdent tot i així població (330.000 persones van marxar d’Espanya només l’any 2014, segons l’INE). Costa imaginar doncs com 15.000 persones poden perjudicar l’economia d’un estat de prop de 47 milions, i encara menys com això pot ser utilitzat com a justificant vàlid atesa la seva condició de refugiats.

D’altra banda, l’argument de la por també és d’allò més recurrent a Europa, relacionant una entrada massiva de refugiats amb l’entrada d’algunes persones radicalitzades properes a ideals terroristes. No obstant, aquesta afirmació descuida que els casos de terrorisme viscuts els últims anys a Europa han estat gairebé sempre perpetrats per ciutadans europeus, no pas per refugiats, que molts cops en són precisament víctimes als seus països d’origen. A més, tot i ser una qüestió susceptible d’un cert control, en cap cas pot ser una justificació acceptable per rebutjar l’entrada de refugiats, atès que no és un dels mecanismes principals de transmissió per a aquest tipus de xarxes (molt més recurrent és per a aquests actors viatjar directament a Síria passant per Turquia i viceversa, per no parlar d’Internet com a eina clau de transmissió). Així doncs, l’ús de la ‘carta de la por’ pot ser més que res un mecanisme (molt efectiu) per defugir responsabilitats de caire humanitari.

Finalment, voldria destacar que el sistema de quotes de refugiats, suposant que fos respectat pels diferents països europeus, comporta també una forta càrrega discriminatòria: un refugiat ha d’obtenir l’estatus de refugiat si compleix un seguit de criteris, que han de ser fixats objectivament. En cap cas l’avaluació d’aquests criteris pot dependre de la quantitat de les demandes, ja que el nombre és independent de les condicions. Una persona que fuig de la guerra ho fa indiferentment de quanta gent hagi pres la mateixa decisió que ella. És necessari doncs entendre l’excepcionalitat de la situació d’aquestes persones per evitar caure en discursos sovint ambigus i buits de contingut.

AUTOR:

Valentí Prat Grau. 1993. Ciencias Políticas y de la Administración por la UPF. Máster en Diplomacia y Función Pública Internacional en UB-CEI International Affairs. Ha trabajado en la Fundación Vicente Ferrer, hecho prácticas en la Generalitat de Catalunya y colaborado en el Diari Català. Interesado en Derechos Humanos, independentismo y socialdemocracia. @ValentiPrat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s